L'elecció de revestiments de sòls al mercat de la construcció és molt diversa, però, el laminat segueix sent el preferit de molts constructors i dissenyadors. Un tauler laminat pot imitar els tipus de fusta més cars, però és més assequible. El mètode d'instal·lació més fiable és la instal·lació sobre una regla plana de formigó. Tanmateix, subjecte a una sèrie de regles, aquest recobriment és compatible amb un terra de fusta. Col·locar terres laminats pel vostre compte no és difícil si seguiu les instruccions detallades que es proporcionen en aquest article.
Contingut:
- Diagnòstic de sòls de fusta
- Mètodes d'anivellament del sòl
- Com triar un laminat
- Tipus de substrats
- Càlcul de la quantitat de materials
- Eines d'instal·lació
- Etapes de col·locació del substrat
- Mètodes de col·locació
- Esquemes de col·locació
- Seqüència de col·locació
- Col·locació de laminat al voltant de canonades i altres comunicacions
- Amplada òptima entre paret i laminat
- Selecció i instal·lació de sòcols
- Formant una unió entre un laminat i un altre recobriment
- Recomanacions per combinar laminat i rajoles
- Causes del cruixent del laminat
Llegeix també: Ajardinar el vostre lloc amb les vostres pròpies mans - (+ de 130 idees de fotos i vídeos) + ressenyes
Diagnòstic de sòls de fusta
terres de fusta antiga
El primer pas per renovar el teu sòl és avaluar l'estat de l'antic. És impossible col·locar un laminat sobre una base irregular, sobretot si hi ha una gran diferència d'un racó de l'habitació a un altre. El tauler laminat s'instal·la mitjançant el mètode flotant, un gran angle d'inclinació farà que les taules llisquin cap al punt inferior. Si el sòl de fusta vell està fortament lligat, té buits amplis i les taules individuals estan podrides, s'ha de separar a terra, substituir-la per bigues antigues i reforçar-la.
Per determinar amb precisió el grau d'idoneïtat del sòl, cal mesurar-lo acuradament amb un nivell d'edifici. Les mesures s'han de prendre alternativament a tots els racons, al centre de l'habitació i al mig de les parets, i després comparar els resultats amb la taula.
| Idoneïtat del sòl per a la col·locació de laminats | Diferència d'alçada del tauler | La mida dels buits entre els taulers | Saltar d'una paret a una altra | Profunditat de les ranures a la superfície de les taules |
|---|---|---|---|---|
| El sòl és pla, llest per a la col·locació, el gruix del substrat és mínim | No més de 2 mm/m2 | Pràcticament no hi ha buits | No més de 0,5 mm | Les taules són uniformes, no subjectes, ben fixades |
| El terra presenta irregularitats, és possible anivellar-lo amb poliment o un substrat més dens. El gruix del laminat és d'almenys 8 mm | No més de 5 mm/m2 | no més de 2 mm | no més de 2 cm | Els taulers són corbats o còncavas, la profunditat dels rebaixats i fosses no és superior a 3 mm |
| Cal anivellar el terra. Sense anivellar, el gruix del laminat ha de ser d'almenys 12 mm, el substrat està fet de poliestirè expandit | No més de 10 mm/m2 | No més de 5 mm | uns 2 cm | Els taulers tenen depressions de fins a 3-5 mm |
| El sòl s'ha d'anivellar prèviament (inclosos els materials de làmina) | Més de 10 mm/m2 | Més de 5 mm | Més de 3 cm | Els taulers cruixen amb força, tenen depressions profundes de més de 5 mm |
Llegeix també: Flors perennes (TOP 50 espècies): catàleg de jardí per regalar amb fotos i noms | Vídeo + Ressenyes Mètodes d'anivellament del sòl
Anivellació amb fusta contraxapada sense retard
Masilla o segellador acrílic s'utilitza quan la diferència total no supera els 3-5 mm. L'avantatge d'aquesta massilla és la seva alta plasticitat, la qual cosa significa que quan els taulers es desplacen sota càrrega, no es col·lapsarà. Abans d'aplicar-lo, les taules s'han de tractar amb una imprimació per augmentar l'adherència. Cal posar massilla 1-2 vegades. En lloc d'acrílic, podeu utilitzar una barreja més forta amb cola PVA.La massilla de la cola s'aplica de la mateixa manera, però, després d'aplicar-la, s'ha de polir la superfície.
Contraxapat fer front a desnivells grans i mitjans. Aquest material s'utilitza sovint per anivellar terres per la seva lleugeresa, duresa i resistència a diverses càrregues. A la venda hi ha una àmplia selecció de varietats resistents a la humitat. Depenent del grau de desnivell, escolliu fixacions de fusta contraxapada als troncs o directament al terra. Sota el laminat, el gruix de la fusta contraxapada ha de ser d'almenys 10 mm.
Subjecció de fusta contraxapada sense utilitzar retards:
- Si l'amplada de les taules no supera els 20 cm i el terra no té irregularitats significatives, es pot triar fusta contraxapada amb un gruix de fins a 8-10 mm. Per a un sòl amb grans defectes, desviacions i una diferència de més de 0,5 cm, el gruix hauria d'arribar als 18-20 mm. Quan hi ha buits amplis, les juntes properes a les parets s'han de segellar amb escuma de muntatge. Per facilitar la instal·lació, les làmines de fusta contraxapada es poden tallar en quadrats de 1250x1250 amb un trencaclosques.
- El primer pas per anivellar el terra amb fusta contraxapada serà l'eliminació del sòcol antic, les ungles. Les irregularitats i les protuberàncies es suavitzen amb una planadora i, a continuació, es neteja a fons la pols i les deixalles.
- La fusta contraxapada es fixa amb cargols o cargols autorroscants amb un espai de 15 cm, deixant petits buits a prop de les parets i entre les làmines. Els buits de 0,5-1 cm seran suficients per evitar els grinyols i la inflor a causa de l'expansió del material.
Muntatge de fusta contraxapada en troncs:
- Els troncs s'instal·len amb una curvatura significativa del terra, una diferència d'alçada d'una paret a una altra o en una habitació amb una humitat elevada.
- La direcció del retard ve determinada per la direcció de la llum solar. S'han d'instal·lar perpendicularment.
llum solar o paral·lela al moviment de persones en habitacions sense finestres. - En el cas que la diferència de les parets oposades sigui gran (fins a 8-10 cm), es fan mini-troncs: revestiments especials de diferents gruixos fets de fusta contraxapada o fusta. Quan la diferència no és forta, s'instal·la una biga de secció petita, però es fixa amb més freqüència, aproximadament cada 30-35 cm, i on és gran, s'adjunta una biga de major gruix.
- Abans de començar els treballs, s'han de fer càlculs d'enginyeria per determinar l'alçada de cada element de suport.
- A continuació, els troncs s'instal·len al voltant del perímetre de l'habitació a una distància de 40-50 cm i barres transversals.
- No s'ha de posar material aïllant tèrmic com la llana mineral entre els retards, perquè no és durador i amb el temps s'haurà de tornar a ordenar els sòls i canviar l'aïllament. Si s'utilitza argila expandida per a la protecció tèrmica, s'ha de cobrir hermèticament amb embolcall de plàstic.
- Després de la caixa, les làmines de fusta contraxapada s'uneixen amb un buit de 0,3-0,4 mm. La instal·lació es completa segellant la bretxa amb masilla elàstica.
- La superfície està imprimada i el laminat s'enganxa.
Regla humida apte per a terres de fusta massissa amb un desnivell màxim d'1 cm No es pot utilitzar per a distorsions més grans. Per obtenir la màxima resistència i elasticitat de la regla, es seleccionen mescles seques especials amb plastificants i farcits per a un sòl de fusta. L'alineació comença amb la imposició d'una malla de reforç, seguida d'un sòl d'imprimació. La regla és una capa de no més d'1 centímetre.
Llegeix també: Bolets comestibles i no comestibles, bolets dobles. 16 espècies amb noms i descripcions (Foto i vídeo) + Ressenyes
Com triar un laminat
Un pas important és l'elecció del laminat
La qualitat i la rendibilitat han fet del laminat un sòl tan popular. Les seves característiques inclouen resistència, resistència a la humitat, facilitat d'instal·lació i manteniment.
Un laminat sòlid és similar en propietats a la fusta natural: la mateixa textura, patró, ombra.Abans d'escollir un tauler laminat per a determinades habitacions, s'avalua la qualitat de la capa superior i el gruix requerit.
La resistència al desgast d'un laminat ve determinada per la qualitat del recobriment exterior, que s'indica a les classes. Normalment al mercat hi ha les classes 31, 32, 33, 34. Les dues primeres opcions són universals per a qualsevol local residencial. S'estableix una classe superior si hi ha una gran càrrega al terra, per exemple, en centres comercials, restaurants, hotels, etc. La vida útil del recobriment també depèn de la classe. Amb la cura adequada, el laminat de classe 31 pot durar fins a 12 anys, i la classe 34 més duradora pot durar fins a 25 anys.
El gruix del laminat és de 5, 8, 10 i 12 mm i com més gran és, més fort és el recobriment. De vegades s'utilitza un gruix de recobriment gran per eliminar irregularitats. Tanmateix, és més correcte i més fiable anivellar prèviament el terra i utilitzar taulers de gruix mitjà.
- Laminat per cuina utilitzar resistents a la humitat perquè no es deteriori per la neteja freqüent. Serà preferible una superfície amb textura, perquè no rellisca i fa que les taques o taques siguin menys visibles. A causa de l'alta càrrega en aquesta habitació, la classe 33 és la més òptima.
- Per a banys produir un laminat impermeable que consisteix en taulers de PVC amb un segell de goma. Aquests taulers no deixen passar l'aigua, no es deformen i tenen propietats similars a les rajoles ceràmiques habituals. El laminat és més càlid que la ceràmica i es pot gravar en relleu per evitar que llisqui sobre els sòls humits.
- En substituir el terra en una zona residencial el principal factor decisiu són les propietats de color, disseny i insonorització. Tot i que el tauler es ven amb una capa de goma especial enganxada a la superfície decorativa, encara cal instal·lar un substrat separat per a un aïllament acústic més fiable. Per a les sales d'estar, n'hi haurà prou amb un laminat de classe 31 o 32.
- passadís - Es tracta d'una sala amb gran trànsit i una càrrega important, per la qual cosa s'escollirà una classe de cobertura 33 o 34. El tauler ha de ser resistent a la humitat perquè la neteja freqüent de la pols i la brutícia no molesti la capa decorativa.
Llegeix també: Terrassa adjunta a la casa: ampliació de l'espai habitable: projectes, consells sobre com crear les teves pròpies mans (200 idees fotogràfiques originals) Tipus de substrats
Substrat de coníferes
La capa inferior és una capa de material aïllant que s'estén entre el subsòl i el terra decoratiu. Protegeix el sòl de la fricció, la deformació, així com de la humitat i la pèrdua de calor. La capa inferior suavitza les irregularitats del sòl fins a 0,5 cm.
Escollir un substrat no és una tasca fàcil a causa de la gran varietat d'opcions del mercat de la construcció. En principi, tots són adequats per col·locar-los en un terra de fusta i es diferencien en preu, vida útil i característiques físiques.
- Suport de suro fet de molles premsades d'escorça de roure, un material respectuós amb el medi ambient. De vegades s'afegeix betum o cautxú a la composició. Aquest substrat és durador, de llarga durada, té bones propietats d'aïllament tèrmic i acústic. Apte per a dormitoris infantils. Entre els desavantatges: cost elevat, poca resistència a la humitat.
- Substrat de coníferes un altre material ecològic amb una densitat que permet amagar el desnivell del subsòl. Ha augmentat l'aïllament tèrmic, que és un gran avantatge per a les regions del nord. Fàcil d'instal·lar, però no apte per a zones d'alta humitat pel risc de floridura.
- Poliestirè extruït - material sintètic resistent a la humitat que no està subjecte a deformacions i deterioraments. A causa de les seves altes propietats d'aïllament tèrmic, es pot instal·lar en una habitació sense calefacció. La forma geomètrica exacta simplifica la instal·lació i el baix preu la fa assequible. Tanmateix, el material no té propietats d'anivellament elevades.
- Suport de polietilè lleuger, resistent a la humitat i barat, però es desgasta ràpidament per danys mecànics. Cal canviar-lo 4-5 anys després de la instal·lació.
- Isólon de làmina consta de dues capes: làmina i poliestirè. Apte per a zones humides com banys i cuines. El material és durador, però cal tenir en compte que s'enfonsa amb el temps, de manera que el gruix òptim hauria de ser d'uns 5 mm.
- Bases integrades. Alguns tipus de laminat ja es venen amb un substrat.
Llegeix també: Fer un hivernacle amb les vostres pròpies mans a partir d'un tub de perfil i policarbonat: una descripció completa del procés, dibuixos amb dimensions, reg i calefacció (Foto i vídeo)
Càlcul de la quantitat de materials
Abans de comprar un laminat, heu de mesurar amb precisió els sòls de l'habitació.
El càlcul de la quantitat de materials ha de començar amb la instal·lació de l'àrea de l'habitació. El principal problema és que l'àrea total sovint no es correspon amb l'àrea real. Si hi ha una habitació de 3 metres d'amplada i 5 metres de llarg, l'àrea total és fàcil de calcular multiplicant un valor per un altre. Tanmateix, per a l'àrea real, s'han de tenir en compte totes les cornisas, portes, llindars, nínxols. Per tant, la millor manera de calcular l'àrea és prendre mesures metre a metre.
En la segona etapa, val la pena fer un dibuix detallat de l'habitació, tenint en compte tots els sortints. Un diagrama de pla us ajudarà a identificar punts difícils i possibles costos addicionals de material. En aquesta etapa, és bo determinar el mètode de col·locació del laminat. Els mètodes de col·locació més senzills i econòmics són paral·lels i perpendiculars, però val la pena recordar la reserva de material del 10-15%. Amb un patró de col·locació en diagonal, el marge arriba al 15-20%.
El càlcul de la quantitat de laminat es fa a partir de la informació de l'etiqueta, que indica l'àrea coberta per les plaques d'un paquet. Però aquesta xifra només és vàlida per a l'esquema d'instal·lació més senzill, sense tenir en compte les característiques de l'habitació. Per a càlculs més precisos, cal afegir el percentatge de residus a l'àrea real de l'habitació i, a continuació,dividit per l'àrea indicada al paquet. El nombre resultant s'arrodoneix cap amunt.
El nombre de cargols i cargols autorroscants es calcula pel nombre de troncs i fusta contraxapada. Suposem que s'instal·len 10 endarrers al terra, sobre els quals es col·loquen 20 taulers. Multiplicant aquests números, obtenim el nombre de fixacions. El marge addicional hauria de ser del 10-20%. La fusta contraxapada s'ha de fixar cada 15 cm, de manera que el nombre de cargols és fàcil de calcular dividint la longitud i l'amplada de l'habitació per 15, i després multiplicant-lo pel nombre total de fulls.
Llegeix també: Lobelia: descripció, plantació i cura, quan s'ha de sembrar, descripció de les varietats (50 fotos i vídeos) + ressenyes Eines d'instal·lació
No utilitzeu un martell durant la instal·lació
La instal·lació del laminat no és difícil de fer pel vostre compte. No cal que compreu eines complexes i costoses per a això. L'únic en què val la pena gastar diners és un bon trencaclosques. Amb qualsevol esquema de disposició, s'hauran d'arxivar els darrers taulers laminats seguits.
Conjunt mínim d'eines:
- cinta mètrica de 3 a 5 metres de llarg
- Llapis de construcció suau per a un marcatge precís
- quadrat fins a 30 cm
- trencaclosques o serra de mà
- martell o kiyak
Es necessiten eines especials per a sòls laminats perquè els panys i el recobriment decoratiu no es facin malbé durant el treball:
- tirador o ajustador metàl·lic
- tascons
- doboynik (o bar)
- conjunt de broques de fresat pla
Tirant laminat - Es tracta d'una placa fina amb corbes als extrems en un angle de noranta graus.Ajuda a col·locar taulers laminats a prop de la paret, distribueix uniformement la càrrega quan es pressiona i no deforma les vores. La part fina i ampla del suport es col·loca sota el tauler i després es col·loca amb un martell a l'extrem oposat.
A causa del fet que el laminat és un material higroscòpic que es pot expandir, s'han de deixar buits especials de 10 mm al llarg de les parets. Aquests buits de temperatura estan formats per falques.
El material plàstic del martell o de la barra suavitza la força d'impacte del martell i ajuda a evitar la formació d'encenalls a la part decorativa. Es necessita un conjunt de trepans per a forats de gran diàmetre per a la canonada i el radiador.
Eines addicionals
També poden ser necessàries eines addicionals per instal·lar ràpidament el sòl laminat. La màquina de tall i el quadrat ajuden a ajustar el tauler de manera ràpida i fiable a les cantonades i nínxols. Per a patrons complexos, s'utilitzen plantilles.
Llegeix també: Cultiu de patates a partir de llavors: és necessari? Descripció completa del procés tecnològic adequat per a aquesta varietat (Foto i Vídeo) + Opinions Etapes de col·locació del substrat
Les làmines del substrat estan interconnectades amb cinta adhesiva
El procés de revestiment és senzill. No requereix cap equip especial per ser comprat.
Conjunt mínim d'eines:
- ruleta
- escocès
- ganivet de papereria
- llapis
Igual que amb els materials d'acer, les làmines del substrat s'han de deixar a l'interior durant un dia perquè acceptin la temperatura.
Etapes posteriors del treball:
- netejar el terra de la pols
- Col·loqueu les làmines del substrat al terra amb la cara llisa cap amunt, superposant-se en un patró d'escacs per evitar la coincidència de les juntes de l'aïllament i el revestiment del sòl.
- les juntes es segellen amb cinta adhesiva
- es tallen les vores que sobresurten del substrat
- començar a col·locar terres laminats
Si no s'ha escollit un substrat de làmina, sinó un en rotlle, es selecciona un mètode de col·locació transversal o longitudinal. Quan la capa de fons es col·loca a través de la col·locació del laminat, s'instal·la immediatament sobre tot el terra. Amb la col·locació longitudinal, el material es col·loca en tires i immediatament s'instal·la una capa de laminat a la part superior.
Llegeix també: Com fer tests amb les teves pròpies mans: exterior, interior, penjat | Gràfiques pas a pas (+ de 120 idees de fotos i vídeos originals) Mètodes de col·locació
Normes per a la instal·lació de diferents sistemes de tancament
Abans d'escollir un mètode per col·locar un laminat, cal que us familiaritzeu amb els sistemes de fixació existents.
- Sistema de fixació adhesiu s'assembla a la fixació d'un tauler de parquet mitjançant el mètode de llengüeta i ranura. Després d'aplicar cola a les vores de la làmina, els taulers es pressionen fermament l'un contra l'altre. Aquest mètode s'utilitza per augmentar la resistència de les juntes i les costures en habitacions molt humides. L'enganxament protegeix el recobriment de les influències ambientals. No obstant això, la fixació amb el mètode adhesiu és un treball que requereix molt de temps i amb el temps l'adhesiu perd les seves propietats, la qual cosa redueix la vida útil del recobriment i la impossibilitat de tornar a instal·lar-lo.
- Sistema de tancament "Lok" instal·lat als extrems del tauler laminat. L'espiga figurada es fixa introduint un tauler ja col·locat a la ranura. De vegades, les puntes estan pre-enganxades. Aquest mètode és més convenient per a la col·locació de laminats horitzontals. La instal·lació comença a les files adjacents i després continua fins al final.
- Sistema de bloqueig "Clic". el més habitual per la facilitat i facilitat d'instal·lació. La fixació es fa de la següent manera: la punta d'una fila s'insereix amb un angle de 30 graus a la ranura de la fila anterior i després es pressiona contra el terra fins a un clic característic. A continuació, el tauler laminat queda lleugerament eliminat per a una fixació més forta.
Llegeix també: Com fer un hivernacle amb les vostres pròpies mans: per a plàntules, cogombres, tomàquets, pebrots i altres plantes. Des de policarbonat, marcs de finestres, tubs de plàstic (75 fotos i vídeos) + ressenyes Esquemes de col·locació
Patrons de col·locació rectes i diagonals
La forma més comuna de col·locar el sòl laminat és similar a la col·locació de parquet: els taulers es col·loquen en la direcció de la llum de la finestra.No obstant això, el disseny o la construcció de l'habitació permet una disposició diferent de les taules.
El laminat es pot instal·lar d'una de les maneres següents:
- paral·lel a la direcció del sol
- perpendicular a la direcció del sol
- en angle diferent
Si voleu canviar visualment l'amplada, l'alçada o la longitud de l'habitació ajustant el flux de llum natural, es seleccionen diversos patrons de col·locació: clàssic, diagonal o tauler d'escacs. Independentment de l'esquema, els taulers laminats es munten amb un desplaçament de cada fila posterior de 20-25 cm respecte a l'anterior. Això dóna al recobriment una resistència fiable.
Llegeix també: Mobles de bricolatge i altres productes de fusta: dibuixos de bancs, taules, gronxadors, casetes per a ocells i altres articles per a la llar (més de 85 fotos i vídeos) Seqüència de col·locació
Esquema de muntatge longitudinal
Després d'anivellar el terra, realitzar tots els treballs preparatoris i col·locar el substrat, les accions posteriors del mestre haurien de ser les següents:
Per a muntatge longitudinal i transversal
- La instal·lació de la primera fila de taulers comença a la paret oposada a la sortida
- s'instal·len falques al voltant del perímetre per separar el sòl de les parets
- el primer panell es col·loca prop del buit fet per la falca
- el segon tauler s'enganxa de la manera recomanada pel fabricant i s'enganxa amb un martell a través de la barra per no danyar els panys. La instal·lació serà més fàcil si els panys dels taulers es subjecten amb el sistema Click
- d'aquesta manera es munta la primera fila de sòl laminat
- per al primer tauler de la segona fila, serrant el tauler laminat
- començant les files alternativament: ja sigui de meitats o de taulers sòlids, creant una adherència més forta. Així, la càrrega al terra es distribueix uniformement
- quan es munten les dues primeres files, cal acoblar-les entre si. Per fer-ho, aixequem la segona línia amb un angle determinat i connectem la ranura amb l'espiga fins a un clic característic
- estirar les files a l'extrem
- per muntar l'última fila, cal mesurar l'amplada de cada tauler per separat i fer les notes adequades a la part posterior. La mesura acurada de cada tauler ajudarà a evitar problemes a causa del possible desnivell de les parets. Assegureu-vos de tenir en compte el buit entre la paret. El laminat es talla al llarg de la línia dibuixada.
- per adaptar-se a la fila extrema de panells, val la pena utilitzar una pinça-pinça. Per motius econòmics, alguns artesans es neguen a comprar aquesta eina i utilitzen un extractor d'ungles.
- després de completar el muntatge de totes les files, s'eliminen les seleccions al llarg de les parets i les ranures es tanquen amb un sòcol o un llindar decoratiu
Per a muntatge en diagonal
- El muntatge en diagonal es munta en qualsevol angle respecte a les parets.Hi ha dues maneres d'iniciar la instal·lació: ja sigui des del punt central de l'habitació fins a les cantonades, o des de la cantonada propera. finestra a l'angle oposat de la paret amb la porta d'entrada
- per alinear amb precisió la direcció del tauler laminat, podeu estirar un fil de niló dens als cargols des de les cantonades oposades de l'habitació
- la principal dificultat amb la instal·lació en diagonal és el tall correcte de les últimes taules seguides. S'ha de fer sota un cert bisell per encaixar exactament amb les parets i el sòcol. Després d'instal·lar el penúltim panell, la distància restant a la paret es mesura des de les dues cantonades extremes del tauler. Els segments de la longitud resultant s'apliquen amb un llapis de construcció a la part posterior del laminat i, a continuació, es connecten els punts. A l'interior, el retall es realitza amb una serra de calar o una serra elèctrica
- els ressalts i nínxols també són un moment difícil amb aquest tipus d'instal·lacions. Es troben en forma d'elements decoratius de l'habitació o amb un sòl continu de taulers a diverses habitacions de l'apartament alhora. La col·locació de panells en aquests llocs requereix càlculs acurats i precisió.
- Els taulers laminats es tallen exactament a la forma dels sortints i la col·locació ha de començar just al costat d'ells
- els buits entre el terra i la porta solen tancar-se amb un panell, que és dues vegades més prim que el laminat, respectivament, i l'espai ha de ser menor
Col·locació de laminat al voltant de canonades i altres comunicacions
Per a la instal·lació al voltant de canonades i bateries, calen trepants de fresat pla
Durant la instal·lació de sòls laminats a moltes habitacions hi ha llocs problemàtics, com canonades o radiadors posats massa baix. En aquest cas, el tauler s'ha de serrar a la longitud desitjada i perforar-lo perquè el forat sigui més gran de diàmetre que el diàmetre de la canonada. A continuació, es serra el tauler al lloc del cercle serrat. La major part es fixa amb un pany al panell anterior, i el més petit es porta darrere de la canonada i es fixa amb cola. També vénen amb radiadors, es col·loquen peces serrades sota elles i s'enganxen.
El marc de la porta es pot dissenyar de diferents maneres. Simplement podeu veure les últimes taules de la fila per fer coincidir la distància a la porta i, a continuació, tancar la junta amb un petit tauló. Però més sovint s'utilitza un mètode diferent. La base del marc de la porta es serra amb el gruix del laminat i la placa s'apropa sota la biga del brancal.
Amplada òptima entre paret i laminat
Les falques de juntes estan fetes de restes de fusta contraxapada o altres residus de construcció.
En primer lloc, val la pena descriure amb detall per a què serveix aquest buit. La bretxa de temperatura s'anomena més correctament una bretxa de compensació, és necessari per al lliure moviment dels taulers laminats quan disminueixen o augmenten a causa dels canvis de temperatura o humitat a l'habitació. Si no s'observa, els panells extrems instal·lats a prop de les parets començaran a deformar-se per expansió.
Per evitar que el tauler es deformi durant l'ús, cal dur a terme l'adaptació climàtica del revestiment del sòl. Per fer-ho, els taulers comprats es treuen del paquet i es col·loquen al centre de l'habitació. El material s'acostuma a les condicions de temperatura de l'habitació. És important disposar el laminat exactament al centre i no contra les parets, de manera que no absorbeixi la seva humitat. L'aclimatació hauria de durar uns quants dies.
Per a habitacions estàndard amb temperatura i humitat normals, n'hi ha prou amb un espai de 7-9 mm, però per a habitacions llargues i estretes s'ha d'augmentar. A les habitacions especialment humides, l'amplada del buit pot arribar als 15 mm. Per formar-los, podeu comprar falques especials o fer-los amb restes de fusta contraxapada o fusta.
El sòcol no està enganxat al terra, sinó a la paret amb cola. La seva amplada ha de ser almenys 5 mm més gran que l'amplada del buit. El fet és que si el laminat s'ha instal·lat sense aclimatació, els taulers es poden moure i es farà visible el buit entre el recobriment i el sòcol.Hi ha hagut casos en què, a causa de l'anivellament insuficient del subsòl, el laminat es va enrotllar en una cantonada i es va formar un buit a la paret oposada. Entre taulers i cantonades convexes o nínxols, la bretxa es pot emmascarar amb segellador.
Selecció i instal·lació de sòcols
Subjecció de la part decorativa amb clips
A més dels avantatges pràctics de la vora del sòl en forma de protegir les parets de la brutícia i emmascarar el buit d'expansió, el sòcol té un paper estètic important. Pot canviar la geometria de l'habitació i donar un aspecte acabat net. Al mercat de la construcció es venen sòcols de diferents estructures i colors i, per no perdre's, hauríeu de prestar atenció a diverses característiques bàsiques: color, gruix i compatibilitat de materials.
El més proper al laminat pel que fa a la composició del material i la textura és el sòcol de MDF laminat. Les mateixes pel·lícules denses s'apliquen al tauler laminat i al sòcol, i és molt fàcil triar una vora del color del terra.
La selecció correcta del color del sòcol pot ampliar visualment l'espai o reduir-lo i emfatitzar totes les deficiències de la reparació. El sòcol en el mateix to que el terra fa que l'habitació sigui més àmplia. Si trieu un color que coincideixi amb el color de les parets, el sostre semblarà notablement més alt. De vegades, els dissenyadors aconsellen utilitzar les vores del terra en tons contrastats per emfatitzar l'expressivitat. Per no perdre el temps en una selecció acurada del color del sòcol, podeu comprar fusta o xapa i pintar.
Sota els colors inusuals del laminat, és difícil triar el sòcol adequat. Per tant, un perfil de plàstic amb una textura adequada seria una opció universal.
El sòcol s'instal·la de dues maneres. Al principi, les plaques es subjecten amb un sistema de ranura de baioneta i després a la paret amb suports i claus o amb cola. A causa del lliscament constant dels taulers laminats sota la influència de diferents temperatures, és impossible fixar el sòcol directament al revestiment del sòl. Sorprèn un altre problema, sovint les parets no són del tot uniformes i, per tal que el perfil s'ajusti perfectament contra elles, hauríeu de triar un sòcol amb un suport de goma al llarg de tota la longitud del fuet. El cautxú també protegeix el recobriment de la humitat i el protegeix de la floridura i la descomposició.
Les etapes, així com els mètodes d'instal·lació, depenen del tipus específic de model de sòcol. El perfil de plàstic està format per una tira de fixació i un panell decoratiu. En primer lloc, la base s'ajusta a les dimensions i es fixa amb tacs o cola. La part decorativa s'instal·la amb elements d'acoblament addicionals.
El sòcol de MDF laminat s'enganxa a la paret amb clips especials. Els clips es subjecten a la paret amb tacs i es munta un perfil decoratiu a la part superior.
Formant una unió entre un laminat i un altre recobriment
Llindars multinivell d'alumini
Entre dos tipus de laminat. Les juntes entre diversos tipus de laminat apareixen quan s'utilitzen taulers de diferents sistemes de fixació, la superfície del sòl és massa gran i la superfície necessita una junta de dilatació addicional o es formen sortints o esglaons pel material. Per amagar les juntes, s'utilitzen motllures decoratives. Mantenen el buit, mentre el cobreixen de la pols i la brutícia. Les motllures vénen de diferents tipus i resolen diversos problemes. Les línies rectes emmascaren les juntes al mateix nivell, els taulers d'anivellament estan dissenyats per a diferències d'alçada de fins a 2-3 mm, els taulons de diversos nivells eliminen les diferències de fins a 2 cm i els taulons de cantonada connecten taulers laminats disposats transversalment.
Entre laminat i parquet/linòleum la bretxa es tanca amb un ampit. Depenent del nivell dels revestiments del sòl, els llindars són d'un sol nivell o de diversos nivells. De vegades, l'articulació amb linòleum s'omple de cola.
Junta amb moqueta Està dissenyat de la següent manera: es col·loca un substrat dens sota la catifa per alinear-lo amb el laminat. Si el nivell és el mateix, la catifa es solapa.
Recomanacions per combinar laminat i rajoles
Perfil de PVC flexible a l'interior
En el disseny s'utilitzen diferents revestiments de sòls, per exemple, per a una zonificació eficaç d'habitacions grans. En aquest cas, no només cal triar el mètode de disseny conjunt, sinó també les característiques de la instal·lació. A molts apartaments, podeu trobar una combinació de rajoles de ceràmica i laminat, quan el tauler s'instal·la al passadís i les rajoles es troben a la cuina.
En la primera etapa, cal esbrinar el gruix del recobriment, elaborar una plantilla per a una posterior instal·lació i esbossar la unió. La següent pregunta és quin dels materials s'ha de posar primer. Quan es tracta de rajoles i laminats, primer s'ha d'instal·lar la rajola. Té paràmetres i gruix estàndard, mentre que el gruix final del laminat depèn del substrat i pot variar diversos mil·límetres sota càrrega.
No és difícil instal·lar la rajola directament al llarg de la línia de connexió prevista amb el laminat. L'espai entre les superfícies ha de ser d'almenys 5 mm. El laminat s'ajusta fàcilment a la junta a causa del processament senzill. A continuació, una de les opcions de femella s'instal·la a la junta:
- El perfil de PVC flexible és adequat per a juntes de diversos nivells i juntes uniformes. Té una part decorativa i està personalitzat en color
- un ampit d'alumini és una bona opció si dos revestiments de terra es troben sota una porta. Aquest llindar pot amagar una diferència d'alçada de diversos mil·límetres. Segons el mètode de fixació, són autoadhesius, per a cargols autorroscants i amb fixacions ocultes
- un llindar de caixa és un llindar gran, de fins a 3 cm d'alçada. Segons la creença popular, pot protegir contra corrents d'aire i aturar el flux d'aigua en cas de fuites al bany.
- tanmateix, a la pràctica, el llindar de la caixa no protegeix de res, provoca molèsties a l'hora de rentar terres. Molts constructors recomanen deixar un espai d'almenys 2 cm entre la porta i el llindar.
- el perfil de la matriu és molt bonic, però es considera el més car. Enganxat amb cola
- el compensador de suro tanca la junta de temperatura sense formar ressalts importants. Tanmateix, aquest material no protegeix la bretxa de la brutícia i la pols.
- El perfil de transició de PVC amaga grans diferències de nivell i està disponible en una àmplia gamma de colors
Les juntes entre rajoles i laminat es poden dissenyar sense llindars. Si la longitud de la junta no supera els 2 metres i l'amplada no supera els 3 mm, es segellarà amb una fuga de rajoles o segellador.
Causes del cruixent del laminat
Durant la reparació, la superfície s'ha d'aspirar a fons.
D'una banda, el laminat és un recobriment assequible que és fàcil d'instal·lar gràcies a un còmode sistema de bloqueig. Tanmateix, de vegades sorgeixen problemes amb ell, perquè el tauler és susceptible a subsòls irregulars. Per a una instal·lació adequada, heu de seguir exactament totes les instruccions, però fins i tot en aquest cas, de vegades fins i tot un pis nou pot començar a cruixir. De vegades és difícil determinar la causa exacta dels problemes de gènere.
Quan el problema és global, tota la superfície cruixen, cal ordenar completament el terra. Per facilitar el muntatge, els panells s'han de numerar. Cal anivellar la base i substituir el substrat.
Cal ordenar el terra i substituir-lo. Si això no és possible, només queda acostumar-se als sons desagradables i no permetre aquest error durant la substitució posterior del recobriment.
El problema és molt més greu si la pols no va sorgir com a conseqüència de la substitució del sòl, sinó per la caiguda de la regla. Per evitar la destrucció, la superfície de la regla s'ha de preparar amb cura. Per netejar el sòl de pols, s'haurà de resoldre completament i després passar l'aspiradora. La regla obsoleta s'ha de tornar a imprimar i aplicar un substrat nou.
![[Instruccions] Laminat de bricolatge sobre un terra de fusta: una descripció completa del procés. Esquemes de col·locació, quins materials s'han d'utilitzar (Foto i Vídeo) + Ressenyes]()
Estil de bricolatge, no és gran cosa
[Instruccions] Laminat de bricolatge sobre un terra de fusta: una descripció completa del procés. Esquemes de col·locació, quins materials s'han d'utilitzar (Foto i Vídeo) + Ressenyes
![[Instruccions] Laminat de bricolatge sobre un terra de fusta: una descripció completa del procés. Esquemes de col·locació, quins materials s'han d'utilitzar (Foto i Vídeo) + Ressenyes](https://iherb.bedbugus.biz/wp-content/uploads/thumbs_dir/tree-2602732_1280-npojno9tnfa0j80dot14lxmwjjz90r13a8nwyj2b7g.jpg)
![[Instruccions] Laminat de bricolatge sobre un terra de fusta: una descripció completa del procés. Esquemes de col·locació, quins materials s'han d'utilitzar (Foto i Vídeo) + Ressenyes](https://iherb.bedbugus.biz/wp-content/uploads/thumbs_dir/rasteniya-dlya-detskoj-komnaty-o5kswvs5hhnog8yrkj0fbuknk359e23l17dfjcbjng.png)
